Finalment
arriba el dia. Després d'anar-me fent pesat any rere any que
m'agradaria molt participar en aquesta cursa d'obstacles finalment
aquest ha estat el bo. Recordo algun dia de fa uns mesos comentar amb
el meu amic David que aquest any potser em decidia d'una vegada. Ell
de seguida em va dir que no m'hi podria acompanyar ja que s'està
recuperant d'una lesió. I la cosa va quedar aquí. Setmanes més
tard em truca en Jordi que té moltes ganes de córrer la cursa (ell
ja n'és un gat vell i ha fet totes les edicions) i em proposa de fer
equip amb ell a la modalitat finisher de 21km. El cas és que en
David ja li havia comentat les meves intencions i per tant no em
queda més remei que acceptar la invitació. A més amb la
possibilitat de formar equip amb en Jordi!!
A partir
d'aquí algun dubte de sobre si estaria a l'alçada ja que la meva
experiència en curses és simplement ridícula!!
Però bé
finalment arriba el dia. Fins i tot el dia abans de la cursa em salto
la Diada Jove de Sant Quirze!! I això si que em sap greu!! Però bé,
no sé si és per estar bé per la cursa o perquè ja no sóc tant
jove.
El cas és
que sense donar-me'n compte em trobo a la línia de sortida amb un
merder de gent i disposat a disfrutar com un animal. Abans d'arrencar
en Jordi em presenta un tal Martí i em comenta que aquest paio és
el que guanya sovint aquesta cursa.
Instants
després ja ens donen la sortida i tal i com m'havia aconsellat en
Jordi intento arrencar ràpid per no trobar-me embussat al primer
obstacle. Així que ja arribo a la zona dels neumàtics. M'havien dit
que m'ho agafés pels laterals que hi ha la barana i m'ajudaria a
passar millor. Però n'hi ha masses que ho han pensat i ja vaig tard.
Així que li foto pel dret! I la cosa no em va malament, sortint de
l'obstacle en el 7è o 8è lloc més o menys. A partir d'aquí em
torbo un parell més d'obstacles on els de davant em fan una mica de
nosa. Però una vegada superat aquests ja estic a la 3ª posició,
darrera d'un tio amb un mono de triatleta de color groc. Uns
centenars de metres més endavant em diu si vull passar, però jo ben
conservador li dic que ja vaig bé a darrera. Penso una mica amb els
de motogp quan estudien el rival abans de passar. Més que tot no
volia fotre el ridícul i passar per fotre un pet més endavant!!
Aprofitaré per passar-lo a l'obstacle del fil espinós.
A partir
d'aquí, en 2ª posició correré sol tota la primera volta, en un
principi veient els companys de darrera ben aprop i el de davant a
anys llum! Faig una primera volta colladet però conservant, només
em deixo anar a la sèrie d'obstacles seguits que hi ha al final de
la volta. Suposo pels ànims d'en David, dels meus pares, de la gent
i tot plegat i de tot plegat. Quan entro a les pistes d'atletisme
tinc un “baixón” i amb la boca oberta al màxim trobo que em
falta l'aire. Em dosifico un trosset i torno a trobar el meu ritme. I
així tota la segona volta, en aquesta però doblant gent
constantment dels que feien la modalitat sprinter. Cap al final veig
en Martí a davant meu ben aprop però penso que tampoc l'atraparé,
i segueixo al meu ritme. De fet el tercer està a m´s de 3 minuts i
veient que puc acabar segon ja estic ben “flipat”!! Em vaig
trobant gent que m'anima i em comenta que tinc el primer a tocar. Jo
els hi agraeixo però segueixo a la meva. Finalment entro a meta en
segona posició a 30 segons d'en Martí.
Poc després
arriba en Jordi i aconseguim junts la 1ª posició per equips, els
Senglars del Bisaura a la part més alta del podi.
Tot i acabar
una mica lesionat d'un bessó per una castanya sortint d'un
contenidor d'aigua a la primera volta puc dir que he gaudit com un
camell. Córrer, saltar, arrossegar-se, enfangar-se , grimpades,...
tot allò que tant m'agrada en una mateixa cursa.
Vinga doncs
ara a esperar per l'any que ve!
Salut i
cames!!
Jordi
Torruella
.JPG)
.JPG)
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada